SINAPSIS

Sinapsis és un col·lectiu format per Lídia Dalmau i Cristian Añó que gestiona i desenvolupa projectes artístics caracteritzats per metodologies de treball que s’interelacionen amb contextos socials concrets. L’objectiu és treballar la producció, creació, difusió artística i mediació amb públics com un procés integral i integrador.

*Sinapsis treballem gestionant, produint i creant projectes artístics vinculats a contextos concrets i els seus teixits socials, de tal manera que la pràctica artística reforci processos de visibilitat de realitats tot ajudant a articular mecanismes de representació en el propi territori.  

*Aquest objectiu es treballa a partir de processos de participació amb col·lectius, comunitats o usuaris per tal de produir dinàmiques de treball col·laboratiu.  

*En els diferents projectes que realitzem Sinapsis planteja com a marc general de treball la reflexió crítica entorn a la relació entre pràctica artística i societat i el seu sentit o valor per aquesta. 

 *Treballem generant projectes que esdevinguin a l’hora un escenari teòric i pràctic així com una acció de comunicació d’aquest procés d’investigació pràctica. 

*El marc d’intervenció de la nostra pràctica contempla tant la producció del producte artístic com les circumstàncies i metodologies per a la seva producció, així com també les condicions i el marc de recepció d’aquest producte per part del conjunt de la societat. 

*Per tant, entenem que la divisió del treball que determina la distinció entre els processos de creació, educació, producció, difusió, mediació, gestió, recepció i la seva traducció en rols i perfils conformen una “realitat” que pot ser objecte d’intervenció directa. 

*Els nostres projectes intervenen en aquesta “situació” construint processos que responen a aquesta divisió del treball proposant pràctiques integrals i integradores. 

 *El nostre treball planteja explorar el sistema de producció de sentit social i legitimació del producte artístic modificant alguns dels seus aspectes per tal de generar interaccions més intenses entre art i societat.  

*Aquesta pràctica també explora els límits del producte artístic i afronta el risc de la seva possible dissolució en el marc d’una pràctica cultural d’utilitat social, tot buscant i renovant les estratègies per mantenir-ne els atributs simbòlics que li permeten operar sota el paraigües del que anomenem “sistema o institució art”. 

* Entenem també que la metodologia de treball en processos participatius ha d’estar especialment atent i ser reflex de la voluntat de no instrumentalitzar les comunitats amb les quals es treballa, alhora que ha de poder ser un generador de coneixement per aquestes. 

* Entenem que les metodologies, els  processos i les seves formes de gestió, són també camps per a la intervenció artística, doncs aquests canals relacionals no són més que l’aplicació pràctica de les construccions simbòliques que fan efectiva les relacions de poder en el marc de les societats.


%d bloggers like this: