SINAPSIS
Sinapsis és un col·lectiu format per Lídia Dalmau i Cristian Añó que gestiona i desenvolupa projectes artístics caracteritzats per metodologies de treball que s’interelacionen amb contextos socials concrets. L’objectiu és treballar la producció, creació, difusió artística i mediació amb públics com un procés integral i integrador.
*Sinapsis treballem gestionant, produint i creant projectes artístics vinculats a contextos concrets i els seus teixits socials, de tal manera que la pràctica artística reforci processos de visibilitat de realitats tot ajudant a articular mecanismes de representació en el propi territori.
*Aquest objectiu es treballa a partir de processos de participació amb col·lectius, comunitats o usuaris per tal de produir dinàmiques de treball col·laboratiu.
*En els diferents projectes que realitzem Sinapsis planteja com a marc general de treball la reflexió crítica entorn a la relació entre pràctica artística i societat i el seu sentit o valor per aquesta.
*Treballem generant projectes que esdevinguin a l’hora un escenari teòric i pràctic així com una acció de comunicació d’aquest procés d’investigació pràctica.
*El marc d’intervenció de la nostra pràctica contempla tant la producció del producte artístic com les circumstàncies i metodologies per a la seva producció, així com també les condicions i el marc de recepció d’aquest producte per part del conjunt de la societat.
*Per tant, entenem que la divisió del treball que determina la distinció entre els processos de creació, educació, producció, difusió, mediació, gestió, recepció i la seva traducció en rols i perfils conformen una “realitat” que pot ser objecte d’intervenció directa.
*Els nostres projectes intervenen en aquesta “situació” construint processos que responen a aquesta divisió del treball proposant pràctiques integrals i integradores.
*El nostre treball planteja explorar el sistema de producció de sentit social i legitimació del producte artístic modificant alguns dels seus aspectes per tal de generar interaccions més intenses entre art i societat.
*Aquesta pràctica també explora els límits del producte artístic i afronta el risc de la seva possible dissolució en el marc d’una pràctica cultural d’utilitat social, tot buscant i renovant les estratègies per mantenir-ne els atributs simbòlics que li permeten operar sota el paraigües del que anomenem “sistema o institució art”.
* Entenem també que la metodologia de treball en processos participatius ha d’estar especialment atent i ser reflex de la voluntat de no instrumentalitzar les comunitats amb les quals es treballa, alhora que ha de poder ser un generador de coneixement per aquestes.
* Entenem que les metodologies, els processos i les seves formes de gestió, són també camps per a la intervenció artística, doncs aquests canals relacionals no són més que l’aplicació pràctica de les construccions simbòliques que fan efectiva les relacions de poder en el marc de les societats.
Trackback this post