[30 març] L’ATENCIÓ SANITÀRIA A MANRESA (PROPOSTES PER A UNA REFLEXIÓ ÈTICA) [Fonts documentals]

L’atenció sanitària a manresa (propostes per a una reflexió ètica). Delegació de Pastoral obrera–Delegació de Pastoral de la Salut / Diòcesi de Vic (Zona del Bages).1996

A mitjans de la dècada dels 90 hi ha enrenou en relació amb la reordenació sanitària a Manresa. En el debat públic si van veure implicats sectors socials diversos. Aquest llibre preten estimular la reflexió al voltant d’uns valors implicats en el camp sanitari. Una reflexió exposa, adreçada sobretot a les comunitats i grups de cristians.
Aquest llibre es pot trobar a la Biblioteca del Casino.

[30 març] METGES, FARMACÈUTICS I SALUT PÚBLICA [Fonts Documentals]

METGES, FARMACÈUTICS I SALUT PÚBLICA. Estudis històrics de la Catalunya interior. Centre d’estudis del Bages. Miscelània d’estudis Bagencs. 1990

Alguns apunts del sumari d’aquest llibre: Anàlisi de tres topografies mèdiques a Manresa (1888,1894 i 1905); La presència del Laboratori Uriach al Bages; Arribada del primer Esteve a Manresa l’any 1787; La salut pública a Manresa a finals del segle XVIII segons l’interrogatori de F. De Zamora; Malalts i malalties a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa (1800-1936); Aspectes de l’evolució sanitària a Manresa durant el segle XIX; El mobiliari de l’Hospital de Sant Andreu de Manresa en el segle XV; Recull gràfic sobre aspectes de Sanitat. Etc.
Aquest llibre es pot trobar a la Biblioteca del Casino.

[30 març] PLA ESTRATÈGIC HGM (Hospital General de Manresa). L’HOSPITAL EN LA TRANSICIÓ DEL SEGLE: UN PROJECTE PER COMPARTIR 1999-2001 [Fonts Documentals]

En un document de 17 pàgines se’ns explica quin va ser el pla estratègic del llavors Hospital General de Manresa, actualment Hospital de Sant Joan de Déu, del trienni 1999-2001. Un pla que s’estructura en quatre parts bàsiques: la missió de l’hospital (estatuts), l’anàlisi del sector sanitari (què és el que farà moure el sector i com pot afectar), el desenvolupament d’actius estratègics (aquelles capacitats que es voldrien adquirir per tenir èxit en el sector) i, finalment, les àrees de millora i objectius dels actius estratègics.
Aquest llibret es pot trobar a la Biblioteca del Casino.

[30 març] REVISTA EL POU DE LA GALLINA. REVISTA MANRESANA D’INFORMACIÓ I OPINIÓ. NÚM. 172. Desembre 2002 [Fonts Documentals]

Aquest número del Pou de la Gallina pren com a tema del mes la fusió hospitalària i la privatització dels nous CAP que van tenir lloc durant el 2002. Apunta una extensa radiografia de les tensions i lluites de poder dins del nou organigrama directiu que en aquell període estaven latents a la ciutat, mostrant diferents posicions de diversos àmbits (ajuntament, partits polítics, sindicats, Althaia, etc.). .

[30 març] DOVELLA. REVISTA MANRESANA DE LA CATALUNYA CENTRAL. NÚM. 75. PRIMAVERA 2002 [Fonts Documentals]

Sota el títol ‘Visió històrica de la medicina intensiva a Catalunya i al Bages’, l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut i a través del Dr. Manel Guirado Alaiz escriu un article entorn el concepte de medicina intensiva, els seus inicis i evolució. En un primer moment ho fa des d’un punt de vista més internacional, tot seguit fa un paral·lelisme en el context de Manresa, tot fent una descripció cronològica del tema fins els any 90. A través del text també es pot entreveure la propia història dels hospitals manresans.

.

[29 març] ARXIU HISTÒRIC DE LES CIÈNCIES DE LA SALUT “SIMEÓ SELGA I UBACH” [Fonts documentals]

www.minorisa.es/salut/index.htm

Aquesta pàgina web pertany a l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut “Simeó Selga i Ubach” de Manresa. El conformen un grup d’historiadors i persones vinculades al món de la història de les ciències de la salut i un fons documental. L’arxiu focalitza la seva atenció a les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia i rodalies. S’hi pot trobar el tipus de documentació de que disposen a la seva seu, així com les publicacions que ens els darrers anys han editat.

[28 de març] DE NOU ENS TROBEM AMB LA MONTSE GOMIS DEL PADES. I CONEIXEM A LA XUS PÉREZ DE L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER [ Treball de camp]

10:00 

Arribem a Manresa amb FCG

11:00 a 13:00

Anem a la Biblioteca a fer recerca per localitzar informació sobre salut i Manresa.

13:30

Trobada amb Montse Gomis

16:30

Trobada amb Xus Pérez, Presidenta de l ‘Associació contra el Càncer, secció Manresa.

19:00

Tornada a Barcelona

[26 març] MONOGRAFIES: ELS CIUTADANS I LES PROFESSIONS SANITÀRIES. GENERALITAT DE CATALUNYA-INSTITUT D’ESTUDIS DE LA SALUT. 2003 [Fonts documentals]

Aquest llibret neix com un pas més després de l’elaboració del Llibre Blanc de les Professions Sanitàries (LBPS) en el 2001, amb la voluntat d’engegar un procés de participació per indagar expectatives, opinions, experiències i visió de futur dels ciutadans, potencials usuaris i pacients del sistema sanitari.

[26 març] DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA [Fonts documentals]

S’adjunta el document on consten ‘els drets i deures dels ciutadans usuaris del sistema sanitari fonamentats en l’article 43 de la constitució, que reconeix el dret a la protecció de la salut i encomana als poders públics organitzar i tutelar la salut pública, a través de mesures preventives i els serveis necessaris. També s’hi preveu que la llei establirà els drets i deures de tothom.’.
Drets i deures en relació amb la salut.pdf

[21 de març] TROBADA AMB LA MONTSE GOMIS DEL PADES + CONVIT AL VERMUT PER LES PERSONES VOLUNTÀRIES DEL PADES [Treball de camp]

10:00
Arribem a Manresa

11:30

Ens trobem amb la Montse Gomis amb qui haviem quedat arrel de la reunió que vam tenir la setmana passada amb la Cecília Vila i la Marta Chandre

13:00

Ens conviden a la trobada que fan amb les persones que colaboren com a voluntaries amb el PADES i a les que els hi volen retre un acte de reconeixemnt i agraïment per la feina que fan.

[15 de març] Primer esboç del bloc [Procés creatiu]

[15 de març] TROBADA AL CAP BAGES [Treball de camp]

9.00: Arribada a Manresa

9.30:Trobada al CAP Bages amb Cecília Vila Gangolells, de l’àrea bàsica de Sagrada Família i responsable del E-CAP (programa informàtic de gestió de dades) i Marta Chandre Jofré, metge de família i des de fa un any encarregada de la coordinació mèdica, avaluació de projecte i formació. Ens expliquen que en aquest edifici es centralitza la gestió de l’Atenció Primària de tot el Bages i el Berguedà. També hi ha ubicat alguns dels especialistes, el servei de Radiologia, laboratoris, l’atenció sexual i reproductiva (ASIR), salut laboral i el magatzem. A partir de les 17h funciona com a servei ordinari d’urgències de tot Manresa.
Hi ha en procés un pla de reforma de tot l’edifici que es desenvoluparà en els pròxims anys i que està en part vinculat a la voluntat de posar ordre a la gestió de les urgències mèdiques en el context d’una ciutat. En principi primer s’hauria de passar pel CAP, però la gent acostuma a anar directament als serveis d’urgència hospitalària, en part perquè allà ja et fan de cop totes les proves mèdiques i, en part, perquè es té la idea que estan més preparats tecnològicament. A la conversa que anem mantenint, una mica com si fos una tertúlia, parlem de que es mediquen processos que ben gestionats emocionalment no serien necessaris. No caldria, per exemple, anar en primera instància davant d’una grip al metge, però el món laboral no permet tenir temps, per qüestions de precarietat laboral és millor no faltar ni un dia a la feina i aleshores del que es tracta és de combatre els símptomes ben de pressa. Ara bé, també estem en una societat que té poca tolerància al dolor i a la frustració, i si les coses es poden solucionar amb medicaments millor. Moltes qüestions de salut tenen una solució preventiva fora del marc propi de la salut. Actualment la pressió assistencial no dóna marge a que el metge, en la seva consulta, dediqui temps a treballar amb el pacient l’educació sanitària que faria falta. En termes generals fa falta educació sanitària i que aquesta s’aprengui de ben aviat. En relació a això ens expliquen que hi ha un programa a nivell de tot Catalunya que consisteix en que professionals de la salut de les ABS (àrea bàsica de salut) vagin als instituts a passar consulta i tractar els problemes emergents de salut (addicions, trastorns alimentaris, bullings, gestacions adolescents…) des d’una premissa bàsica: l’anonimat. Fins ara només s’anava a les escoles a fer la vacunació sistemàtica. Es tractaria d’impulsar l’educació preventiva de la salut amb l’objectiu de fomentar la responsabilitat envers la pròpia salut. Caldria invertir una tendència que sembla conduir a que els ciutadans deleguin en les institucions qüestions relatives al seu benestar que excedeixen els límits estrictes d’allò relacionat amb la sanitat. A la societat, en general, no es treballa el tema de la mort, i la malaltia és la frustració màxima doncs quan s’està malalt ja no s’està a l’alçada de les exigències d’eficàcia i productivitat que genera la societat.
Ens interessa saber com s’articulen canals de participació i preguntem sobre els Consells de Salut. Potser no són gaire eficaços. A nivell pràctic quins canvis pot comportar? Potser cal treballar més a peu de carrer… El procés del PAM va ser molt participatiu. Ens expliquen que existeixen els Consells de Salut dels CAP, vinculats a una ABS (àrea bàsica de salut). Es fan reunions amb els representants veïnals unes o dues vegades a l’any o bé per temes puntuals. Les associacions poden demanar xerrades, cursos o informacions concretes. També preguntem sobre el canvi que va haver-hi en la redistribució del panorama sanitari a Manresa – S’havia de fer, era inevitable i és comprensible que fos viscut com una pèrdua per part dels ciutadans de Manresa. Potser s’hagués pogut fer d’una altra manera, s’hagués pogut explicar diferent. Les formes són importants. Tot canvi, però, provoca una resistència i un procés d’adaptació. Aquests canvis estan sent molt ràpids i a més a més coincidents amb canvis estructurals que afecten a l’organització a nivell de tot Catalunya. Canvis que haurien de facilitar treballar més d’acord amb el territori. Ara bé, això té sobretot efecte a nivell d’estructura organitzativa i és poc visible a nivell de l’usuari. Parlant de canvis: immigració: nous usuaris, Assistència immediata. No els hi parlis de prevenció. No coneixen la llengua, hi ha certes dificultats per establir comunicació. Les vacunacions realitzades poden servir en alguns casos per ajudar a la regularització. El sistema sanitari espanyol és universal i tot sovint determina que l’immigrant es quedi aquí, enfront a la possibilitat d’escollir altres indrets. Entre d’altres coses el sistema sanitari i els seus professionals s’enfronten a noves patologies, dols per desarrelament i que poden somatitzar. Troben a faltar la seva gent, els olors, la llum… El metge ha d’escoltar i això demana temps. És el rerafons de les reivindicacions que es fan des de la “plataforma dels deu minuts”. Aquesta necessitat de donar espai a l’escolta. Hi ha una alt percentatge de socio-paties que són ateses pels metges. El fet que es demani que hi hagi més temps és una evidencia que en termes generals la mitjana de metges estan molt motivats. Creuen en el que fan i treballar amb pacients els comporta un feed-back molt enriquidor.
Ens parlen del PADE (atenció domiciliaria de malalties de llarga durada, alta dependència i terminal).
Parlem de la Montse Gomis que treballa en el PADE i de la Gemma Solanas (assistent social d’una àrea bàsica: Manresa 4, Sagrada Família). Hi ha molt de contacte entre els treballadors socials de l’Ajuntament i les ABS. Unifiquen criteris.
De que us agradaria que tractés el nostre projecte? – Que fos com una manera d’explicar la sanitat i els seus serveis. Que fos quelcom pedagògic. Que deixi en evidència que hi ha un esforç considerable de les persones que hi treballen, que encara creuen en la seva professió…
Al sortir tot just ens creuem amb la Montse Gomis. Fem les presentacions i quedem pel 21 de març.

[14 de març] TOUR PER L’HOSPITAL DE ST.JOAN DE DÉU A CÀRREC DE FÈLIX BADIA [Treball de camp]

10.00: Arribada a Manresa

11.30: Trobada amb el Dr.Fèlix Badia a l’Hospital de St. Joan de Déu. Ens fa una visita guiada per totes les instal·lacions i posteriorment li demanem si ens pot donar un recull de formularis i instàncies usades per regular les peticions d’ingrés, per quan es demanen proves mèdiques, etc. Ens interessa aquell material que pot fer visible els mecanismes de regulació i ordre dins d’un hospital. A resultes de la informatització normalment tot es fa via impressora, ara bé, en previsió que es pugui penjar el sistema informàtic guarden tot d’impressos, com els que feien servir anteriorment i dels quals ens en donen una mostra, per tal de que davant la situació de fallida informàtica es pugui seguir funcionat.

Tot seguit una breu enumeració dels llocs pels que hem passat o ens hi hem acostat: Àrea de consulta externa: els pacients ja que han estat visitats per un metge en el Cap, que és qui l’ha derivat fins aquí per tal de que els hi facin alguna prova mèdica o els visiti un especialista. S’atenen unes 180.000 visites a l’any. Unes línies de colors disposades al terra ajuden a les persones a guiar-se i trobar el camí cap als diferents serveis. Banc de sang: està gestionat per una empresa externa a l’Hospital. Sala d’espera per endescòpies: és una sala on es respira un ambient més seriós. Són proves que ja apunten la possibilitat de tenir alguna malaltia més greu. Hospital de dia: els pacients venen a fer-se cures o tractaments però sense ingressar. Treiem el cap a la sala on es fan les quimioteràpies. Una sala plena de butaques. Arxiu d’historials: una sala plena de carpetes marrons de mida DinA3. Cada persona té un número assignat que identifica el seu historial. Hi ha carpetes que recullen una gran quantitat de resultats i diagnòstics. Les carpetes són aleshores quasi bosses. Després de que les persones morin aquestes carpetes i tota la documentació que contenen s’han de conservar. En el futur podrien ser útils per estudis epidemològics o estudiar els efectes d’algun medicament. Recepció/Atenció al públic: passem darrera els taulells des d’on es dóna hora per passar consultes o programar les intervencions quirúrgiques. Braçalet: serveix per identificar el pacient. Perruqueria. Sala d’informàtica: aquí es troben els ordinadors del sistema informàtic del centre. Estan connectats als hospitals i les àrees bàsiques d’Althaia. Aquesta sala està refrigerada. Cada dia es fa una còpia de seguretat de tota la informació que s’ha generat. Sala R+D: on desenvolupen el seu propi programari. Estan molt concentrats. Cuina. Farmàcia: espai on es gestionen les medicines de tots els pacients de l’hospital. Receptes individualitzades de cada metge. Hi ha un circuit informatitzat de control de la medicació de cada pacient/habitació. Aquí es preparen uns carros que duen un calaix per cada malalt. Hi ha un magatzem i també un laboratori on preparen algunes fórmules magistrals. També hi ha una finestreta que dóna a consultes externes i per la qual atenen a pacients que venen a buscar certs medicaments que només es dispensen a hospitals; com per exemple la metadona o els antivirals per a la sida. És el que es coneix com a dispensació ambulatòria de medicació. (Mentre ens desplacem parlem entorn a l’existència d’un comitè d’ètica. La pertinença és voluntària. En aquest comitè es debat i es treballen temes com l’eutanàsia, la relació amb el dolor i el seu tractament, com fer acompanyaments a la mort…). UCEM: unitat de curta estada mèdica. Biblioteca: per donar suport al personal sanitari i que pugui ampliar informació al voltant de malalties, tractaments etc. Capella. Quiròfans: no entrem però veiem la sala d’espera i els accessos a l’àrea. Escola: el Departament d’ensenyament posa a disposició de l’hospital dues mestres pels nens i nenes que estan hospitalitzats. Unitat psiquiàtrica: és un espai d’accés restringit.
Ens explica que l’Hospital té en plantilla cinc treballadors socials. Les qüestions de salut s’entrellacen molt sovint amb situacions que s’han d’abordar també tenint en compte factors socials.

[7 març] LA SALUT A LES CIUTATS MITJANES. EL CAS DE MANRESA. Fundació Universitària del Bages. 2000 [Fonts documentals]

‘La fundació Universitària del Bages (FUB), conjuntament amb els centres i institucions que actuen en el camp sanitari i sociosanitari a Manresa, ha estat dut a terme una experiència pionera en l’àmbit de la salut. Es tracta d’un estudi sobre la situació de la salut a la ciutat de Manresa que podrà servir de model a d’altres ciutats i zones de Catalunya. Aquesta anàlisi permetrà disposar de les dades indispensables per planificar l’actuació sanitària a Manresa, ajustar el finançament públic a les necessitats reals i també organitzar amb previsió de futur les prestacions sanitàries i sociosanitàries.’.
Aquest llibre es pot trobar a la Biblioteca del Casino.

[ 6 de març ] CATSALUT + HOSPITAL DE ST.JOAN DE DÉU [Treball de camp]

9.00: Arribada a Manresa.

9.20: Trobada a Serveis Personals per fer-nos arribar els següents materials documentals: “La salut a les ciutats mitjanes. El cas Manresa”, llibre editat per la Fundació Universitària del Bages; i l’informe “La salut dels municipis de Catalunya. Guia de resultats de l’atlas de mortalitat a Catalunya”. La Rosa (és una de les persones que treballa a la Regidoria de Salut) ens acompanya fins a les dependències del CatSalut.

10.00: Trobada a les oficines del Servei Català de la Salut de la Regió Sanitària Catalunya Central, al carrer Muralla del Carme 7, 2n. Ens trobem amb la Remei Juncadella Planell, Directora sector sanitari Anoia i responsable Planificació i amb la Maria Teresa Campanera Raudà, Directora sector sanitari Bages-Solsonès i cap de Farmàcia.

Expliquem que estem en un procés d’investigar i conèixer com funciona el sistema sanitari i quins serien els trets característics del territori de Manresa. No vam plantejar una reunió molt dirigida així que els temes flueixen entrellaçant-se. Estan interessades en la possibilitat que des de l’art es pugui tenir accés a la mirada del malalt. Fan referència a que moltes de les accions i millores que es fan en la gestió dels serveis de salut no són conegudes per la població i per tant no hi ha canvis en la opinió que la majoria de la població té sobre la sanitat. Potser caldria invertir més en la manera d’explicar el funcionament del servei sanitari: explicar com i per què s’assignen els recursos, com es decideixen els temps d’espera i en funció de quins criteris (urgència, gravetat…). Són tot un seguit de protocols i condicions de caire tècnic i normatiu que regulen en gran part el funcionament del sistema i que tenen raons molt ponderades per ser com són.

Ens fan cinc cèntims sobre com s’articula la gestió sanitària de Catalunya. Conceptes bàsics: 5 regions sanitàries. Manresa és la capital de la regió sanitària de Catalunya Central (que dóna servei a 470.000 habitants, i inclou les comarques del Bages, Solsonès, Anoia, Berguedà i Osona). Existeix qui planifica (la Generalitat a través del Departament de Salut), qui gestiona els recursos (el CatSalut) i els proveïdors de serveis (és a dir; qui porta a terme els serveis que paga la Generalitat. Poden ser públics com els que pertanyen a l’ICS o bé “privats” com ALTHAIA, a Manresa).
S’estan creant els Governs Territorials de Salut (www10.gencat.net/catsalut/cat/coneix_models_gts.htm#). Tenen com objectiu posar en relació qui gestiona els recursos amb qui dóna serveis, i amb els territori a través de la presència de representació dels municipis.
Històricament destacar que a Manresa hi havia hagut molts recursos sanitaris hospitalaris que ara s’estan reduint per tal de racionalitzar-los: “Tenir més serveis no vol dir tenir més salut”. Aquest canvi està comportant un procés de reeducació en els hàbits dels usuaris i en la percepció que tenen de la situació. Es vol racionalitzar els recursos i la manera d’utilitzar-los. Això vol dir, per exemple, afavorir el fet que la gent es dirigeixi en primer lloc als CAP, i no directament als hospitals, i millorar des d’aquí el nivell assistencial.
Per altra banda ens expliquen que l’immigració ha afectat a tot el sistema sanitari donat que ha suposat un augment de la demanda de certs serveis que, amb les projeccions que es treballaven en un cert moment, no es van poder tenir en compte. Posa per exemple el gir en les previsions dels recursos relacionats amb la natalitat. Fan falta pediatres. La regió 7 ja no és zona metropolitana i no atreu als professionals tant com altres zones.

12.00: Trobada a l’Hospital de Sant Joan de Déu amb el Doctor Fèlix Badia Pujol, Director d’Acollida i Atenció a l’Usuari.

Ens reunim al seu despatx. Fem les presentacions del que és Idensitat i de Ressonància Manresa. Ens explica que durant molt de temps ha treballat com a metge de família. Parlem de la importància de la relació amb el pacient i com afecta el vincle entre el professional i el malalt a la percepció que aquest té sobre si està essent ben atès o no. Dins d’un hospital el que hi ha és molta càrrega emocional, moltes emocions. És un món ple d’intensitats. Parlem del volum d’historials mèdics que emmagatzema l’hospital. Vora 160.000. Cada dia es desplacen entre els diferents equipaments d’Althaia al voltant de 1100 -1200 historials.
Althaia té 1600 treballadors entre els Hospitals i les Àrees bàsiques. Un Hospital s’organitza atenent a tres potes. Una seria la mèdica, la segona seria la d’infermeria i la tercera el personal no sanitari.
Ens parla també de que assisteix en nom d’Althaia a les reunions de la Plataforma per la defensa de la sanitat pública cada dos o tres mesos i que en aquestes sessions, entre altres coses, el que passa és que comparteixen informació sobre com es gestionen els equipaments.

 

14.14: Tornem amb FGC.

21.00 Reunió al CCCB amb l’equip d’Idensitat (Ramon Parramon, Oriol Fontdevila, Eva Quintana i Quim Moya).